Quan vaig començar a poder veure el món en 3D, tot va començar a anar millor.
Havia estat visitada moltes vegades per diferents professionals de la salut, ja que tenia molta simptomatologia, des de mareigs i vertígens, inestabilitat, ansietat, migranyes de tenir que està una setmana al llit… no n’era conscient i veia el món pla. Tenia un problema d’anestereopsia, el meu cervell forçava molt per intentar veure amb els dos ulls, però a causa que el meu cervell no ho sabia fer, acabava amb molt mal estar cada dia.
Des que vaig començar a portar les noves ulleres que hem permetien poder funcionar millor, i vaig començar a integrar els reflexos primitius, les coses es van anar ficant a lloc.
A dia d’avui puc tenir una vida normal.
