Defectes refractius

T’agradaria entendre d’una vegada per totes que és la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia?

Hi ha diferents tipus de defectes refractius, fins i tot poden anar combinats.

Entén d’una vegada per totes que és la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia.

MIOPIA

Pertany a les ametropies esfèriques on el sistema refractiu l’ull és simètric al voltant del seu eix òptic i l’error refractiu és el mateix en tots els meridians.

La paraula miopia ve de el grec i significa tancar o picar els ulls, ja que el miop veu millor estrenyent l’obertura palpebral per aconseguir un forat estenopeic que incrementi la profunditat de focus ja que el pacient percep borrosos els objectes llunyans.

La miopia és un ull amb excés de potència diòptrica

QUE NO VEU DE LLUNY I SI VEU DE PROP

La miopia es mesura en diòptries negatives.

L’ull miop té un excés de potència refractiva per a la seva longitud axial (en Cornia, cristal·lí o tots dos) i la imatge es forma davant de la retina, o bé és deguda al fet que l’ull és més gran del normal.

La miopia pot estar causada per altres circumstàncies com serien: genètiques (relació qualit amb factors hereditaris), ambientals (ús excessiu de pantalles o manca d’activitats a l’aire lliure, especialment durant la infància) patològiques (malalties com la diabetis o tambíen cataractes) o tòxiques (consum de certes substàncies).

HIPERMETROPIA

Pertany a les ametropies esfèriques on el sistema refractiu l’ull és simètric al voltant del seu eix òptic i l’error refractiu és el mateix en tots els meridians.

La hipermetropia és la més freqüent de totes les anomalies de refracció i constitueix una etapa de desenvolupament normal.

El 75% dels nounats són hipermetrops (hipermetropia fisiològica) i a mesura que progressa el seu desenvolupament corporal l’eix anteroposterior de l’ull s’allarga i la majoria dels ulls són emétropes i aquesta tendeix a corregir-se; si el procés d’allargament continua l’ull es fa miop.

La hipermetropia és un ull amb poca potència diòptrica

QUE NO VEU DE PROP I LI COSTA ENFOCAR, A LA NIT LI COSTA VEURE DE LLUNY AL TENIR ELS ULLS CANSATS

La hipermetropia és un error de l’enfocament visual que és manifestat amb una visió borrosa de prop.

En un ull hipermetrop, la imatge es forma darrere de la retina, això es deu al fet que l’ull és més curt del que és habitual o bé que la potència de l’cristal·lí i / o còrnia és menor del normal.

ASTIGMATISME

L’astigmatisme és a causa que les superfícies refractives oculars presenten diferents curvatures.
La llum procedent dels objectes i que entra a l’ull s’enfoca en més d’un punt de la retina, això genera una visió borrosa i distorsionada.

L’astigmatisme pot estar determinat genèticament i manifestar-al costat de determinades patologies de la Corena, o pot ser degut a traumatismes o a determinades intervencions quirúrgiques.

VEU BORRÓS I DESENFOCAT TANT DE LLUNY COM DE PROP, I POT ANAR COMBINAT AMB MIOPIA O HIPERMETROPIA

Depenent de l’edat del pacient, de la seva agudesa visual i del tipus d’astigmatisme que pateix o de la graduació que presenti, pot percebre o no símptomes.

El principal símptoma és la percepció borrosa o distorsionada, també resulta dificultós percebre petits detalls a totes les distàncies.

L’astigmatisme afecta la visió de prop i de lluny.

En els casos en què s’associa a l’hipermetropia, és habitual que el pacient pateixi fatiga visual, picor o enrogiment dels ulls, també marejos o mals de cap; això és a causa de l’sobreesforç per poder enfocar les imatges.

Existeixen 3 tipus d’astigmatisme:

  • Simple → afecta únicament a un eix
  • Compost → quan es presenta associat a una patologia, hi ha dos tipus: Miòpic (astigmatisme associat a la miopia) i hipermetròpic (associat a la hipermetropia)
  • Mixt → un eix s’enfoca darrere de la retina i l’altre davant

PRESBÍCIA

També anomenada vista cansada, és una condició de visió comuna que ocorre de manera natural a mesura que s’envelleix, normalment a partir dels 45 anys.

La vista cansada moltes vegades és el primer símptoma físic d’envelliment que experimenten les persones.

A la presbícia, l’ull perd la capacitat de donar potència diòptrica a l’ull

QUE NO ENFOCA I LI COSTA MOLT VEURE DE PROP I A MIG DISTÀNCIES

La presbícia és la incapacitat d’enfocar de prop, ocorre quan el cristal·lí i els músculs que l’envolten van perdent la seva elasticitat i amb això, part de la seva capacitat d’acomodació.

Aquesta elasticitat no es perd «de cop» sinó que va reduint progressivament fins a perdre totalment, en aquest moment el pacient necessitarà ulleres per veure les imatges properes.

Els signes i símptomes de la presbícia inclou la dificultat per llegir lletres petites, canviar l’enfocament a distáncies intermitjes, visió borrosa, cansaments dels ulls, fátiga acumulada, mals de cap, cargues cervicals i posturals…